Joan Maria Esteban

economista i professor d’Investigació de l’Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) i de la Barcelona GSE

Joan Maria Esteban

economista i professor d’Investigació de l’Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) i de la Barcelona GSE
rss-icon rss-icon

Biography

Descarregar ponència

Biografia:  

Doctor per les universitats d’Oxford i Autònoma de Barcelona. Ha sigut investigador de l’Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) i de la Barcelona GSE. Ha rebut el premi Catalunya d’Economia 1996, Premi Rei Jaume I d’Economa 2007 i el de diversitat en la recerca per la Fundación Juan Urrutia Elejalde 2014. Es membre: del Board of Directors del Global Development Network, del Scientific Council de la Aix-Marseille School of Economics, del Executive Council de la International Economic Association. Ha publicat a: American Economic Review, American Political Science Review, Annual Review of Economics, Econometrica, Economics Letters, Economics of Governance, European Economic Review, International Economic Review, Journal of Economic Behavior and Organization, Journal of Economic Inequality, Journal of Economic Theory, Journal of the European Economic Association, Journal of Peace Research, Journal of Political Economy, Regional Science and Urban Economics, Science, Social Choice and Welfare, i Theory and Decision.

Desigualtat Econòmica i Democracia

Principals idees que s’exposaran:

  • La desigualtat creixent està essencialment produïda pel mercat
  • La distribució de les rendes de mercat és cada cop més polaritzada, amb una “classe mitja” fortament minvant.
  • Això crea fortes tensions en  les polítiques redistributives
  • Els grans interessos econòmics capturen l’estat i aconsegueixen rebaixes en les taxes marginals altes de l’impost sobre la renda i quasi reduir a la meitat l’impost de societats
  • La democràcia també exigeix el control de l’executiu entre eleccions.

Vivim en economies capitalistes en les que deixem que sigui el mercat el que determini la renda de les persones, el seu dret a adquirir el que s’ha produït. Les polítiques de benestar consisteixen en corregir el repartiment que ha fet el mercat. Per tant, la tensió en l’estat del benestar ve produïda per un repartiment per part del mercat que és cada cop més polaritzat.

Es compara la distribució de la renda a meitat dels 70 i a l’actualitat en molts països de la OCDE. Analitzem separadament la evolució de les rendes de mercat [abans d’impostos i transferències] i de les rendes disponibles. Comprovem que ha desaparegut una gran part de la “classe mitja” a la que el mercat atorgava una renda a l’entorn de la mitja.

Un dels factors explicatius són els canvis tecnològics i l’automació de la producció. El treball és menys indispensable per la producció i el pes dels salaris dins el PIB s’està reduint. I a més es dona una clar polarització salarial. El procés de robotització és tant ràpid i ampli que caldrà noves polítiques per redistribuir renda a segments cada cop més grans de la població que queden exclosos del mercat. El mercat ja no els demandarà. Un segon factor és la captura de l’estat pels grans interessos econòmics que han aconseguit que no caigui sobre ells la redistribució de renda. Per exemple, a els USA l’impost de societats ha caigut del 40% en els setanta a un 20% actualment; la taxa marginal màxima de l’impost sobre la renda ha caigut del 85% en els setanta a un 45% avui.

Per tant, la distribució que fa el mercat és cada cop més extrema i el poder econòmic està aconseguint amb èxit minimitzar les polítiques correctores.

Le conseqüència és no només la creixent injustícia i tensió social [en part alimentant les opcions populistes], sinó també de limitar el creixement de l’economia. Els bens no comerciables dirigits als mercats locals utilitzen treball més intensivament que la producció dels bens d’exportació. I també són els bens en el que es gasten les rendes més baixes en quasi la seva integritat. La depressió de les rendes baixes porta a una depressió de la demanda de ben locals i això produeix atur i més depressió en les rendes baixes.

Cal profunditzar la democràcia creant mecanismes de control sobre les decisions de l’executiu durant la legislatura. Es aleshores que es prenen decisions [en lletra petita] d’enorme transcendència econòmica i social.

Cal desenvolupar nous mecanismes redistributius. Discutirem els pros i contres de la renda mínima garantida que s’està proposant arreu; el “impost sobre els robots” del que recentment s’en parla; i la redistribució de la riquesa, amb èmfasi en el capital mobiliari, basat tant en un impost sobre el capital mobiliari com un impost efectiu sobre herències. En John Stuart Mill ja proposava fa 150 anys un impost sobre herències que fes que tots comencessin amb les mateixes condicions inicials.

 

All session by Joan Maria Esteban