Joaquim Solà

professor de la Universitat de Barcelona

Joaquim Solà

professor de la Universitat de Barcelona

Biography

Biografia: Llicenciat i doctor en Economia per la Universitat de Barcelona.

Professor Titular d’Economia a la Universitat de Barcelona des del 1997.  També he estat investigador visitant a la Universitat de Stanford (Califòrnia, EUA) en diferents estades.

Les àrees d’especialització són l’Economia Industrial, l’Economia Regional i l’Economia de la Innovació. En aquests àmbits he publicat nombrosos treballs (articles i llibres) de tipus aplicat referits a Catalunya i Espanya i he impartit diversos màsters i cursos de postgrau tant a la Universitat de Barcelona com a universitats d’Amèrica Llatina.

Alguns d’aquests treballs han rebut els principals premis de recerca en economia de Catalunya. És el cas dels estudis “Possibilitats de desenvolupament industrial sostenible al Bages” (Premi fundació Caixa de Manresa 1999), “El sector elèctric espanyol des de la perspectiva industrial” (Premi de la Societat Catalana d’Economia 2004), La innovació i R+D industrial a Catalunya (Premi Joan Sardà Dexeus del Col.legi d’Economistes de Catalunya 2007) i “Les empreses innovadors a la Regió Metropolitana de Barcelona” (Premi de la SEBAP l’any 2012 en la modalitat d’investigació).

Els efectes de la digitalització en l’economia catalana amb especial referència a la indústria

Principals idees que s’exposaran:

  • Canvis que comporta la digitalització en l’estructura productiva i en l’àmbit empresarial
  • De les barreres d’entrada materials a les immaterials: l’emergència de noves activitats
  • Del concepte de sector productiu a la cadena de valor
  • El paper del sector del coneixement amb especial referència a la universitat

La creixent digitalització de l’economia en tots els àmbits està comportant uns canvis en les activitats econòmiques que eren difícils de preveure fan uns pocs anys i, per la mateixa velocitat d’aquest procés, també es fa difícil predir el que pot succeir en el futur proper.  Aquests canvis afecten tant a l’estructura productiva, amb l’aparició de noves activitats (ja sigui mitjançant empreses independents o a partir de les noves àrees de negoci que s’obren a les empreses existents) com a l’estructura organitzativa de les empreses, ja que l’impacte horitzontal de la digitalització obliga a canviar el disseny funcional -la manera com fan les coses- les organitzacions.

En aquest sentit un aspecte important que introdueix la digitalització és que degut al ser un procés intensiu en coneixement modifica les barreres d’entrada clàssiques en moltes activitats de la indústria i els serveis, al desviar-les de l’àmbit material a l’immaterial. En el nou escenari aquestes barreres no venen donades per la necessitat de dur a terme elevades inversions inicials (a diferència del que va succeir en les anteriors revolucions industrials), el que obligava a grans produccions per reduir els costs mitjans, sinó que les situa en l’àmbit del coneixement: ara el principal requisit és disposar del “know-how” suficient per aprofitar les oportunitats que, a un cost inicial molt baix i un cost marginal nul en moltes de les seves aplicacions, ofereix la digitalització.

Catalunya, com a país amb una llarga tradició industrial, un sòlid teixit empresarial i una estructura productiva molt diversificada es troba -a diferència d’altres territoris- en una bona posició per aprofitar les moltes oportunitats que s’ofereixen en el nou escenari.  El repte és convertir aquestes oportunitats en realitats mitjançant accions ben orientades que haurien d’implicar de manera decidida i coordinada els diferents agents protagonistes: les empreses, els sector del coneixement (sobretot les universitats) i les institucions públiques.  En el nou context una política industrial activa, seguint el model d’altres països, podria ajudar a fer l’imprescindible salt endavant.

All session by Joaquim Solà