Jordi Olivella

economista i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya

Jordi Olivella

economista i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya

Biography

Ocupació actual: Professor titular de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Formació: Economista i Actuari. Doctor en Administració d’Empreses

El fenòmen de la digitalització, que implica que una part creixent de les activitats humanes es basin en la informàtica i les telecomunicacions, afecta en gran mesura els requeriments, l’entorn i la pròpia activitat de formació.

Les necessitats de la formació canvíen. Es diu sovint que abans la informació era exclusiva d’uns pocs, i que ara està disponible per a tots. Potser no és exacte que en el passat la informació fos exclusiva d’un petit grup de gent. Des de fa molts anys la informació, o una gran part d’ella, s’ha difós mitjançant els llibres i les revistes tècniques i científiques. És ben cert, però, que ara es poden obtenir  o recuperar els documents amb molta facilitat i rapidesa.

Tampoc és exacte que ara la informació sigui tant fàcilment accessible. Podem tenir els documents que contenen una certa informació, però només amb uns determinats coneixements de base podrem entendre el que s’explica i, per tant, tenir un accés real a la informació. La capacitat de comprensió i anàlisi esdevenen imprescindibles.

En l’era de la digitalització calen professionals capaços d’entendre nous conceptes i adaptar-se a nous entorns. La creixent complexitat i exigència de les diferents activitats fan impossible el treball individual i aïllat i, per tant, imprescindibles competències com el treball en equip i la comunicació. Cal que els professionals tinguin determinades capacitats per al treball i competències personals, en comptes de uns certs coneixements, com havia sigut en el passat.

Estan canviat, doncs, els objectius de la formació, però també els hàbits, interessos i possibilitats de les persones que es formen. L’exposició a un gran volum de informació, la immediatesa en les comunicacions i la predominància dels mitjans audiovisuals configuren els hàbits i, en bona part, les capacitats de les persones. Tot fa pensar que la formació ha de ser cada cop més activa i dinàmica per adaptar-se a les noves realitats.

D’altra banda, la formació conta també amb noves possibilitats en termes d’eines i de metodologies. Els mitjans multimèdia i les connexions remotes i en xarxa s’incorporen al rang d’eines disponibles per la formació. A les metodologies actives amb una llarga trajectòria, com els estudis de cas i la formació basada en projectes, s’afegeixen tot un seguit de noves metodologies. La combinació d’eines multimèdia, activitats col.laboratives i la presencialitat son la nova realitat de la formació. De la mateixa manera la combinació entre treball i formació i la formació al llarg de la vida estan guanyant importància.

A la sessió es discutirà on som ara a Catalunya en el procés de transformació de la formació i què cal fer d’ara en endavant. En particular, es tractarà sobre els canvis en els paradigmes de la formació i els diferents aspectes psicològics i sociològics que els conformen. Es parlarà també, d’una banda, dels aspectes específics de la formació professional i, de l’altre, dels canvis en els continguts i les metodologies a al universitat.

All session by Jordi Olivella