Sr. Martí Garcia Pons

President de la Comissió de Comptabilitat (Comissió conjunta CEC-ACCID).

Sr. Martí Garcia Pons

President de la Comissió de Comptabilitat (Comissió conjunta CEC-ACCID).

Biography

Ocupació actual:
  • President de la Comissió de Comptabilitat (Comissió conjunta CEC-ACCID).
  • Vicepresident del consell directiu del Registre d’Experts Comptables de Catalunya i membre del consejo directivo del REC.
  • Membre de la Junta Directiva de l’ACCID.
  • Professor associat de la Universitat de Barcelona.
  • Expert Comptable Acreditat
Formació: Graduat en Direcció d’Empreses i Dret, Universitat Abat Oliva

L’objecte de la sessió és debatre sobre l’aplicació de les noves normes internacionals d’informació financera que ja s’estan aplicant als comptes consolidats de les empreses que cotitzen i la seva translació a la normativa local, que s’espera per l’any 2020. Així com encarar els nous reptes que es plantegen a la Comptabilitat sobre la generació de valor i la informació no financera.

1.L’HARMONITZACIÓ COMPTABLE INTERNACIONAL

“Els reguladors internacionals han posat en marxa el que alguns anomenem la segona revolució comptable, amb una sèrie de canvis en normes molt essencials que reflecteixen la realitat econòmica i financera de les empreses”. Qui fa aquesta afirmació, Marisa Pérez (KPMG), s’està referint a la NIIF 9 Instruments financers, la NIIF 15 Ingressos ordinaris procedents de contractes amb clients i la NIIF 16 Arrendaments. Interpreto, doncs, que la primera revolució es va produir quan la Unió Europea va fer seus els estàndards normatius emesos per la IASB, i el Reglament 1606/2002 va imposar que, pels exercicis que s’iniciessin a partir de l’un de gener de 2005 i següents, les societats amb valors admesos a cotització en qualsevol Estat membre elaboraran els seus comptes consolidats d’acord amb les NIIF adoptades per la UE.

Sens dubte un gran pas cap a l’harmonització comptable internacional, malgrat els obstacles culturals, politico-econòmics i en defensa de la sobirania dels països per elaborar les seves pròpies normes.

Pel que fa a Espanya, es preveu que l’un de gener de 2020 entri en vigor la modificació del Pla General de Comptabilitat per adoptar íntegrament la NIIF 15 i la NIIF 9 de forma parcial, sense incorporar el nou concepte de la pèrdua esperada i mantenint el criteri de la pèrdua incorreguda. La NIIF 16 de moment no es transposarà, i ens allunyarà dels objectius de la Directiva comptable (2013/34/UE) pel que fa a la disminució de les càrregues administratives i la simplificació, la millora de la claredat i comparabilitat dels estats financers, i la protecció de les necessitats dels usuaris.

De fet, cal preguntar-se si és raonable que les empreses que no cotitzen o que no són grans empreses suportin una normativa comptable cada vegada més complexa, i si per tant es compleix amb el requisit de la economicitat (cost-benefici per l’obtenció de la informació financera). Si el corpus normatiu afavoreix la rendició de comptes i ajuda a la predicció com a base de la presa de decisions, o no.

Per autors com Baruch Lev els esforços dels reguladors i els professionals de la comptabilitat de tot el mon, elaborant més normes i més complexes, no aconsegueixen que la informació financera reflecteixi correctament la rendibilitat de les empreses ni el seu valor.

Emparant-se en la Directiva (2013/34/UE), potser cal optar per la simplificació de la normativa comptable, per sobre de la seva harmonització internacional, elaborant un Pla General Comptable per a pimes amb opcions més simples i establint l’ús directa de les normes de la IASB per a totes les grans empreses i per a les cotitzades.

2. LA CRISI DE LA PARTIDA DOBLE, I LA INFORMACIÓ NO FINANCERA.

S’atribueix a Johann Wolfgang Von Goethe la següent afirmació: “El sistema de doble entrada és un dels invents més bells de l’esperit humà i tots els bons empresaris han d’utilitzar-lo en les seves activitats econòmiques”. Tot i així, la comptabilitat no és una ciència exacte i des de sempre ha viscut sotmesa a una important limitació: només registra, classifica i resumeix successos traduïbles en unitats monetàries. Aquests és un dels esculls que expliquen el deteriorament de la seva utilitat. Les raons principals són tres: Un tracte deficient dels actius intangibles (que són els creadors de valor empresarial predominants); la prevalença creixent d’estimacions subjectives més enllà del registre de les transaccions amb tercers; i el no reconeixement o el reconeixement no sistemàtic de successos rellevants amb influència en el valor corporatiu de les empreses, són les causes invocades per Lev. Vegem-ho.

Primer. El 80% de les empreses que surten a borsa als Estats Units d’Amèrica ho fan en pèrdues, i una de les raons assenyalades és la importància que han guanyat els intangibles en les valoracions del mercat, una cosa que la comptabilitat no reflecteix com cal. Gran part dels costos de desenvolupar actius intangibles es registren com a despeses en comptes de ser amortitzats.

Segon. Els esforços dels reguladors i els professionals de la comptabilitat de tot el mon, elaborant més normes i més complexes, no aconsegueixen que la informació financera reflecteixi correctament la rendibilitat de les empreses ni el seu valor.

Tercer. La rellevància de la informació resideix en que serveixi per conèixer com l’empresa desenvolupa i manté avantatges competitives sostenibles mitjançant innovacions exitoses. Molts fets empresarials de rellevància – signatura o cancel·lació de contractes, alteracions tecnològiques externes, programes d’investigació fallits, pèrdues de talent – no es comptabilitzen en temps real perquè no són transaccions explícites amb tercers.

Però no tot està perdut. Com afirmava Peter Bakker hem d’assegurar que els informes corporatius deixin clar com una companyia està guanyant els seus diners, no només quants diners ha guanyat. Per a cada mesura contrastada del rendiment del capital financer, necessitem un altre per al capital social, i un altre més per al capital natural.

Si l’empresa vol restablir la confiança de la societat, ha de ser més transparent i reconèixer que els recursos que explota o conserva i els beneficis socials que es generen o es perden, s’han de tenir en compte en el valor d’una empresa i per tant, en la gestió diària. La creació de valor es pot fer de manera compartida, és a dir que al mateix temps que es crea valor econòmic també es crea valor social i ambiental, i es compleix amb les administracions públiques.

Vet aquí el gran pas endavant de la comptabilitat del futur, l’estat d’informació no financera. Repte que entoma la Directiva 2014/95/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d’octubre de 2014, i la seva transposició a la normativa local mitjançant la Llei 11/2018, de 28 de desembre, per la qual es modifica el Codi de comerç, el text refós de la llei de societats de capital, i la Llei d’auditoria de comptes.

Enllaços d’intères:

All session by Sr. Martí Garcia Pons