Montserrat Blanes

directora de la Fundació BCN Formació Professional

Montserrat Blanes

directora de la Fundació BCN Formació Professional
twitter-icon twitter-icon

Biography

Biografia: Llicenciada en Pedagogia, especialista en Orientació professional i Màster en formació de formadors. Actualment és la Directora de la Fundació BCN Formació professional, una entitat impulsada per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2006 per donar suport i promocionar l’FP de la ciutat. A la Fundació està al capdavant de les seves tres àrees de treball, l’Observatori de l’FP, l’àrea d’FP i empresa i l’àrea de programes europeus i mobilitat internacional.

La seva trajectòria professional ha estat centrada especialment en el sistema de formació professional, els darrers anys en la inicial però anteriorment en la formació professional per l’ocupació, des de l’administració pública i també des del món de la consultoria estratègica. En els diversos llocs de treball que ha ocupat al respecte, ha gestionat i coordinat projectes i programes per a la millora d’aquest tipus de formació, tant des de la perspectiva del coneixement i anàlisi com de la posada en marxa d’actuacions frontissa entre l’FP i el món del treball.

En consultoria destaquen dues de les seves col.laboracions, per una banda la creació de la Xarxa FP.Cat  i per l’altra la de la definició del certificat ACTIC d’acreditació de les competències digitals de la ciutadania.

La tasca realitzada des de la gestió i direcció de projectes ha estat compartida amb la docència universitària a diverses universitats catalanes com a professora associada fins l’any 2010, sempre en facultats relacionades amb l’educació en el sentit més ampli.

Ha dirigit diverses publicacions des de la perspectiva de l’anàlisi de la Formació professional, especialment la inicial, com l’Anuari de l’FP de Barcelona i la publicació Sectors econòmics i emergents i FP a la Regió Metropolitana de Barcelona, entre d’altres. També ha col.laborat en diverses ocasions amb articles d’opinió sobre l’FP, especialment en monogràfics editats sobre aquest tipus de formació.

Ha participat en diversos programes Erasmus que li han permès conèixer el sistema d’FP de diversos països, com Alemanya, Suïssa, Dinamarca, Holanda, Itàlia. Els darrers anys, s’ha centrat especialment en el coneixement de les diferents maneres d’entendre l’alternança treball-formació i l’FP dual en els sistemes europeus analitzats.

És membre de diversos grups de treball, actualment participa a l’Estratègia per l’ocupació de BCN 2016-2020 i al Pla per al foment de l’Ocupació juvenil de qualitat 2016-2020, entre d’altres. És membre a través de la Fundació BCN del Consell Escolar Municipal i en els darrers mesos ha format part d’un dels grups de treball per impulsar el Pla estratègic del Consorci d’Educació de Barcelona, de la taula de reindustrialització de l’AMB i també ha participat com a experta en el grup de treball de formació del Pacte Nacional per la Indústria de la Generalitat de Catalunya.

Creu fermament que  la formació és una de les palanques més potents que tenim els éssers humans per impulsar els canvis i per garantir l’equitat.

La Formació professional, reptes i futur en l’era de la digitalització

  •  L’evolució de la formació professional en els darrers anys
  • Els Reptes fonamentals que ha d’afrontar l’FP en els propers anys
  • Oferta i demanda d’FP, encaix o desencaix?
  • El cas de la Indústria 4.0. com a exemple de transformació i necessitat d’adaptació

La Formació professional ha evolucionat molt en els darrers anys. Per una banda les lleis ho han afavorit i han situat l’FP com una opció acadèmica després de superar amb aprofitament l’ensenyament secundari obligatori (ESO) en el cas dels cicles formatius de grau mitjà i haver superat el batxillerat en el cas dels cicles formatius de grau superior. Amb el temps, s’han obert d’altres passarel·les possibles, però en tot cas, des de la superació i no des del malentès fracàs escolar. L’FP s’ha convertit doncs en una opció clara de futur i les xifres així ho evidencien.

A ningú escapa que  encara som lluny de la mitjana de participants en FP respecte a un bon grapat de països europeus, on el nombre de persones que trien aquesta opció per davant d’altres més acadèmiques és clarament superior, però sigui com sigui, hem aconseguit millorar molt les xifres de graduats i graduades en FP.

La formació professional també ha evolucionat pel que fa a la flexibilitat, en el cas de Catalunya, el departament d’ensenyament ha impulsat diverses mesures flexibilitzadores i actuacions, que tenen com a finalitat facilitar la formació, millorar la qualificació professional, i fer possible l’adaptació entre les situacions personals i les professionals, com per exemple les adaptacions curriculars davant demandes concretes de sectors productius o la mateixa FP dual, alternança de la formació al centre educatiu i la formació al centre de treball on l’empresa juga un rol formador i l’alumnat s’apropa al món professional d’una manera clara, formant-se en les competències que el món professional requereix.

Tot i això, els reptes als quals s’enfronta la formació professional en els propers anys, són força importants i calen apostes fermes, tant per part de l’administració (educativa, laboral) com per part del món del treball, les empreses i els agents socials.

I els reptes s’observen en diversos moments i des de diverses perspectives. Des de la construcció d’aliances sòlides entre centres i empreses, la professionalització dels equips docents, la flexibilització i dotació de major autonomia del sistema, els continguts i moments de l’orientació professional, la millora (encara més) de la imatge de l’FP des de la societat a entendre l’FP com una formació que s’estén al llarg de la vida o avançar en models de centres clarament integrats, són alguns d’aquests reptes, fonamentals per avançar i millorar el sistema.

I està clar que la relació amb l’empresa i amb els sectors econòmics, sobretot aquells que generen ocupació, és també un tema interessant de tractar.

Per a què ha de formar l’FP si molts dels experts diuen que no sabem del cert quins són els llocs de treball que tindrem en un futur bastant proper?

Certament, el món del treball i de les ocupacions avança i evoluciona de forma vertiginosa, però també és cert que sabem (o intuïm) que hi ha aspectes que són transversals i fonamentals quan parlem d’aquest futur que ja tenim a la cantonada. Formar en competències, no només tècniques, sinó clau per a desenvolupar-se en una societat canviant, o començar a pensar en titulacions híbrides, que puguin complementar continguts d’unes famílies professionals i d’altres, és un dels elements a tenir en compte. Evidentment això requerirà de més i millors mesures de flexibilització, molta més implicació del món del treball i més prospectiva sobre ocupacions i sectors emergents.

En definitiva més mesures per tal que l’encaix entre oferta i demanda de titulacions estigui associada a la realitat –canviant, això sí- del mercat de treball. I aquí jugarà també un paper fonamental l’orientació que es fa a l’escola, el coneixement que els nens i nenes puguin tenir del món del treball per tal que quan ja siguin joves que han de prendre decisions al respecte del seu futur professional, ho puguin fer amb tots els elements i informació sobre la taula. I aleshores podran decidir de forma més o menys aspiracional a què es volen dedicar. I els qui els acompanyem, famílies, educadors, orientadors i professorat, en respectarem la decisió, ja que sabrem que l’hauran fet amb tots els elements indispensables per prendre aquesta decisió, al seu abast.

Sectors econòmics en els que l’FP podrà jugar un paper clau en el futur més immediat. El cas de la Indústria 4.0. com a exemple de transformació i necessitat d’adaptació.

Quin és el paper de la formació professional davant d’aquesta quarta revolució industrial que ha començat a modificar les formes de producció, d’interacció i de distribució d’una forma més automatitzades i descentralitzades?

La incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a la indústria comportarà a curt i a llarg termini una reformulació dels llocs de treball, la majoria dels quals directament vinculats a la formació professional, especialment a les famílies professionals de fabricació mecànica, d’electricitat i electrònica i d’instal·lació i manteniment, així com la d’informàtica i comunicació. Al mateix temps, aquesta indústria 4.0 també pot modificar les metodologies d’aprenentatge en l’FP: la producció de prototips automatitzats, la incorporació de les impressores 3D, els programaris de simulació en la producció, etc. poden contribuir a millorar i a incentivar l’aprenentatge Learning by doing promogut des de la Unió Europea. Així doncs, l’FP ha d’aprofitar la doble oportunitat que la indústria 4.0 li ofereix: per una banda, adequar-se a les noves demandes en perfils professionals que li ofereix la indústria i, per l’altra, fer més engrescadores, interessants i especialment aplicables la seva metodologia d’aprenentatge a l’aula, la qual permetrà aportar el valor afegit que la formació professional pot oferir a diferència d’altres nivells formatius més centrats en els coneixements teòrics i academicistes.

Ara bé, quin és l’escenari de partida de l’FP en aquest cas? Els estudis d’FP en termes generals, com ja s’ha esmentat anteriorment,  han estat revaloritzats i han vist incrementar notablement la seva demanda i, en conseqüència, la seva oferta. No obstant, aquesta tendència no és igual en totes les famílies professionals que s’ofereixen a la ciutat de Barcelona. Els cicles formatius directament relacionats amb la indústria han experimentat en els darrers anys acadèmics un manteniment o una disminució de la seva matriculació que inclús ha comportat el tancament de cicles. A més, un apunt de gènere a comentar és l’escassa matriculació femenina en aquests estudis, situada entorn al 5% en totes tres famílies professionals. Mentre la demanda per part del jovent per cursar aquests cicles formatius disminueix, les empreses comencen a sol·licitar especialistes en mecatrònica en comunicacions industrials, Big data i analytics, disseny d’interfícies, manteniment de robots específics, disseny industrial en 3D, i altres noves ocupacions vinculades amb les tecnologies basades en la indústria 4.0. Les dades de l’Enquesta d’inserció dels recentment graduats que elabora anualment el Departament d’Ensenyament conjuntament amb el Consell de Cambres així ho evidencien: els graduats en un cicle de la família de fabricació mecànica presenten un millor nivell d’inserció que el conjunt de graduats.

La manca de vocacions industrials, especialment entre les dones, és un dels repte de futur que té l’FP i la societat a afrontar, com també ho és poder adaptar els continguts curriculars a les velocitats que requereix la indústria 4.0. Constantment van sorgint noves tecnologies que fan emergir formes de producció més eficients i competitives; la informació en temps real en màquines, la gestió d’incidència en temps real, l’actualització de software… fa que els futurs graduats d’FP hagin de disposar de coneixements actualitzats per poder  incorporar-se en el mercat de treball. La rigidesa curricular establerta des del Ministerio de Educación dificulta la flexibilitat i l’adaptabilitat dels continguts curricular a les necessitats del sector. L’existència de dues velocitats, la del món educatiu i la del productiu, presenta un repte important a l’FP que cal resoldre per arribar a ser competitius tant en termes de capital humà com productiu.

La indústria 4.0 requereix de persones amb uns perfils professionals força concrets i especialitzats que puguin adaptar-se als canvis que el sector va generant, així la capacitat d’adaptació de llenguatges de programació, el coneixement pràctic i real en sistemes operatius i dispositius en xarxa, poder analitzar grans quantitats de dades, programació robòtica són alguna de les competències tècniques que les empreses sol·liciten. Tot i que en els darrers anys s’han creat o adaptat a les noves titulacions relacionades amb aquest sector, les empreses continuen pensant que els continguts curriculars impartits a l’aula no està el suficientment adaptats per dotar als futur graduats de les competències necessàries per a competir en matèria d’indústria 4.0. Un aspecte que encara troben fluix en els continguts formals és l’adquisició de les competències transversals cada cop més valorades. Aquestes són; els idiomes, el treball en xarxa, l’adaptació als canvis, la creativitat, la proactivitat, l’autogestió i la resiliència. En aquesta línia una altra debilitat que cal esmentar és la poca flexibilitat que existeix en les normatives i legislació acadèmica; existeixen mesures com la d’estades de professorat d’FP en empreses però la dificultat de substituir al professorat a l’aula fa que sigui poc factible. El professorat d’FP ha de poder disposar de les eines per reciclar-se davant el dinamisme productiu i davant de les noves competències personals i transversal que requereix el mercat laboral.

Davant d’aquests repte de futur és important també identificar els punts forts que els diferents agents tant educatius com socials declaren; l’existència cada cop major de professorat emprenedor i proactiu és un factor a considerar. Cada cop hi ha més iniciatives per part dels centres i del professorat que aposten per desplegar a l’aula eines que permeten treballar amb fabricació additiva, realitats augmentades, simulació en 3D, internet de les coses, etc.

El desplegament de l’FP en alternança amb la modalitat dual  està sent ben valorat per les empreses: existeix un gran consens en l’oportunitat que representa l’FP dual com a motor de canvi en la formació d’aprenents i d’obtenció de mà d’obra qualificada. Aquesta modalitat és un oportunitat per a establir una relació més directe entre l’FP i el teixit productiu; la resolució de problemes empresarials com a projecte educatiu enfocat en la indústria pot ser una bona eina d’innovació. Ara bé, cal donar a conèixer millor aquesta modalitat entre el teixit productiu i establir marcs de col.laboració més globals i compartits.

All session by Montserrat Blanes