Oriol Alcoba

director general d’ESADE Creàpolis

Oriol Alcoba

director general d’ESADE Creàpolis
rss-icon rss-icon rss-icon

Biography

Biografia: Oriol Alcoba és director general d’ESADECREAPOLIS, el parc empresarial i de coneixement de l’escola de negocis ESADE. Es tracta d’un ecosistema que permet inspirar, facilitar i accelerar els processos d’innovació de les empreses, per millorar la seva posició competitiva. Ofereix espais i serveis i promou el naixement d’iniciatives i noves empreses a partir de les capacitats d’ESADE i de l’ecosistema (grans corporacions, PIMEs, start-up’s, estudiants internacionals, recerca i coneixement).

Enginyer industrial i màster MBA, ha estat i és membre de patronats, consells d’administració i juntes directives de diverses institucions dedicades a la innovació i la tecnologia.

És professor associat en gestió de la innovació i tecnologia de la UPF i col·laborador acadèmic a ESADE. A més, participa habitualment en conferències, jurats, jornades i sessions específiques en altres universitats i fòrums sobre innovació, emprenedoria, transferència tecnològica i polítiques de promoció econòmica.

Fins a desembre de 2016, va ser el director de valorització de Eurecat, centre tecnològic. Responsable de la gestió de la propietat intel·lectual i industrial del centre i l’explotació d’aquests actius a través de la generació de productes i la seva transferència al mercat via llicència o creació de noves empreses de spin-off ‘s.

Fins a la seva integració en Eurecat, va ser director de desenvolupament corporatiu de Barcelona Media, centre d’innovació especialitzat en tecnologies multimèdia i en el sector de la comunicació. La seva missió es va centrar en el desenvolupament de negoci, la valorització de tecnologies, així com les relacions corporatives i institucionals.

Anteriorment va ser Gerent de Transferència Tecnològica a ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya. La seva missió consistia en dissenyar, implantar, coordinar i gestionar instruments per impulsar el mercat tecnològic a Catalunya permetent la incorporació de tecnologia diferencial a les empreses i incrementant, així, la seva inversió en R+D.

Fins a 2009, havia estat Director de Desenvolupament de Clústers de 22@Barcelona, empresa dedicada a la transformació urbanística i econòmica del districte del Poblenou de Barcelona, creant el “districte de la innovació”.

Anteriorment, va treballar a Fomento de Construcciones i Contratas, SA, com a responsable de contractes en l’àrea mediambiental i de manteniment per a diverses administracions i empreses, dirigint, entre d’altres, el contracte de neteja i manteniment de les fonts de Barcelona i la neteja d’aigües litorals de Catalunya.

Enginyer industrial i màster MBA, va iniciar la seva carrera professional desenvolupant projectes de R+D en el departament d’automatització de la Fundació CIM (UPC).

Ha estat i és membre de patronats, consells d’administració i juntes directives de diverses institucions dedicades a la innovació, la generació de tecnologia o la seva transferència al mercat.

Actualment, és professor associat en gestió de la innovació i tecnologia de la UPF i col·laborador acadèmic a ESADE. A més, participa habitualment en conferències, jurats, jornades i sessions específiques en altres universitats i fòrums sobre innovació, emprenedoria, transferència tecnològica i polítiques de promoció econòmica.

Els ecosistemes digitals

  • Els ecosistemes innovadors com a entorns que afavoreixen la competitivitat d’empreses i institucions a través de la innovació i l’emprenedoria;
  • El rol de les escoles de negoci en els ecosistemes innovadors
  • L’evolució en els productes i models de negoci en la revolució tecnològica actual
  • Els mercats bilaterals i la transformació digital dels negocis
  • Estratègies, organització i territoris d’exploració de nous models digitals

Els ecosistemes innovadors són concentracions de gran quantitat d’agents econòmics i de coneixement, de naturalesa diversa, que competeixen i cooperen de manera intensa en un espai geogràfic concret. Aquests ecosistemes generen un impacte econòmic superior a la pura suma aritmètica dels seus resultats individuals gràcies a la innovació i l’emprenedoria. Les dues qüestions fonamentals que il·lustrarem durant la intervenció, a través del cas de ESADECreapolis, són: com afecta l’evolució tecnològica a la seva consolidació i les dinàmiques que s’hi produeixen i, d’altra banda, si s’originen gràcies a fenòmens incontrolables o bé es pot fomentar el seu naixement i el seu èxit.

La revolució digital empeny l’entorn competitiu de les organitzacions. En especial, les tecnologies associades a la captació, anàlisi i actuació davant de grans volums de dades, amb eines d’intel·ligència artificial cada cop més potents i accessibles. El conegut “dilema de l’innovador”, descrit per Clayton Christensen, es produeix cada cop que una empresa es veu sotmesa a la arriscada tria entre continuar explotant el negoci tradicional, fonamentat en tecnologies conegudes, o bé abraçar els nous models que facilita una nova tecnologia, encara incerta i potser immadura, però amb potencial de canviar les normes competitives. Les tecnologies digitals estan empenyent a les empreses a prendre aquest tipus de decisions de forma continua i, sovint, sense prou elements objectius per a minimitzar els riscos que els hi són inherents.

La fórmula que permet compatibilitzar el negoci tradicional amb l’exploració dels nous i desconeguts territoris competitius, consisteix en assimilar i sistematitzar el que es coneix com “innovació oberta”, descrit fa una quinzena d’anys pel professor de Berkeley Henry Chesbrough, amb mecanismes de connexió amb l’exterior de les barreres corporatives que permeten, a les empreses, experimentar de forma controlada els nous models, fora del seu entorn de confort però, a la vegada, preservant els mecanismes i les operacions actuals.

Els ecosistemes innovadors constitueixen autèntics territoris de proves per a posar en pràctica, en entorns controlats i rics en diversitat i connectivitat, els nous models de negoci. D’aquesta manera, les empreses hi troben tots els elements necessaris per a explorar el seu futur, identificant oportunitats i testejant si, les seves pròpies capacitats, són les adequades per evolucionar amb les màximes probabilitats d’èxit. Els ecosistemes innovadors estan formats per agents públics i privats que generen o transfereixen coneixement i tecnologia al mercat. Així doncs, les infraestructures i coneixement es posen al servei de l’exploració continua i, per últim, l’adaptació a l’entorn competitiu de les organitzacions.

All session by Oriol Alcoba

6. Un món connectat

SESSIÓ 6
Sala Rossini I