Sra. Rosa Orriols

Directora de Seguretat Sanitària en Higiene Laboral a l'Hospital Universitari de Bellvitge i membre de la Direcció de la Comissió Internacional de Salud Laboral (ICOH)

Sra. Rosa Orriols

Directora de Seguretat Sanitària en Higiene Laboral a l'Hospital Universitari de Bellvitge i membre de la Direcció de la Comissió Internacional de Salud Laboral (ICOH)

Biography

 

Biografia: Master in Environmental Management Engineering received her Graduate of Science in Chemistry Engineering from Barcelona University, PDh. Occupational Health Safety from Suffolk University. Currently, she is International Commission on Occupational Health (ICOH) Board, Prevint Board on the Board, and Director Human Factor Innovation – Occupational Health in Institut Català de la Salut and Scientific Advisor in UE. Her research and work focus on preventing harmful exposures and creating healthy environments at work.

Previous, Rosa was Technical Officer Occupational Health & Safety in National Occupational Safety and Health (INSHT) at the Spanish Government. In 2010, Research Fellow in Weill Cornell College. Medicine University. Rosa has spoken, written and testified extensively on health issues, including indoor air quality, Hazardous Drugs exposure, prevention of blood borne exposures, exposures to nanodrugs and manage dangerous substances, as well as about the effects of work organization.

Actually she is the expert advisor to the European Commission on healthy force workplace.


Principals idees que s’exposaran: 

  • L’ordre mundial a l’Era de la tecnologia
  • el canvi tecnològic i el seu impacte sobre els models productius
  • el factor geogràfic. Coneixement tàctic. Talent i innovació
  • Educació i Formació
  • Agenda 2030. Llocs de treball saludables i d’alt rendiment

Ponència: “Tecnologia i la geopolítica del canvi. Nous perfils professionals” 

Sinopsi:

“El final de l’Historia” de Francis Fukuyama anticipava que aquells països que es resisteixin a l’obertura de l’economia i a la liberalització del seu sistema polític pagarien un preu molt alt en termes de benestar i progrés. Es a dir la democratització dels països seria un fet relativament ràpid. A les portes dels segle XXI semblava que aquest optimisme sobre un món lliberal, reeixit amb altres valors lliberals molt importants com: l’imperatiu de la llei, el lliure mercat, la porositat de les fronteres i el multiculturalisme, la integració regional i la governança global, valors que configuren un ordre internacional liberal era possible; tan que l’economista i premi Nobel Amartya Sen va declarar que l’esdeveniment més important del segle XX havia estat l’avenç de la Democràcia.

La realitat és que en els últims 10 anys el món està immers en una forta regressió lliberal tant per factors externs que ataquen l’ordre com per la pèrdua de valors lliberals a Occident, i a tot això si suma un canvi en la geopolítica produït per la transformació tecnològica que planteja finestres d’enormes oportunitats, així com grans reptes.

El creixement econòmic de la Xina sense anar acompanyat d’un avenç democràtic, on en el rera fons del model polític hi ha un fort qüestionament de les llibertats individuals i de la democràcia lliberal, i l’avenç de la tecnologia han generat eines de repressió política, a més a més de l’ús de d’Intel·ligència artificial (IA) i el big data per perpetuar-se en el poder i controlar el pensament dels ciutadans; controlant les decisions dels mateixos i desactivant qualsevol conflicte social. A banda de les limitacions i contradiccions del model d’Estat, un Mandarinat tècnic que tingui tota la informació dels seus ciutadans no vol dir que prengui les decisions administratives i politiques adequades; amb tota probabilitat la tecnologia no es farà servir per avançar en drets i llibertats, o per construir un govern més flexible i eficaç, sinó per apuntalar la tirania.

L’altra potencia que posa en alerta l’ordre lliberal és Rússia, i no és per les seves tensions diplomàtiques i militars, sinó per les seves actuacions en el ciberespai que ataquen el moll de l’ós del manteniment de la democràcia a Occident, erosionant la veracitat i credibilitat del debat polític i per tant la confiança dels ciutadans, obligant a Occident a defensar la democràcia i les seves institucions en aquest espai nascut de la tecnologia.

El tercer factor exogen que debilita l’ordre lliberal és el fracàs de la primavera àrab i la falta de democràcia en els països àrabs.

A banda, de tot el que s’ha exposat i el seu impacte en el prestigi, legitimitat i resiliència de l’ordre lliberal, en l’última dècada veiem com Occident augmenta el nombre de ciutadans que qüestionen els valors de l’ordre i un ascens del populisme. Aquesta fractura social i radicalització política, molts analistes assenyalen als efectes adversos del creixement global en la pèrdua de rentes i de feina en les classes mitjanes i treballadores, altres assenyalen l’impacta de les xarxes socials, altres la immigració i la dissolució de l’homogeneïtat ètnica i cultural. Si bé és probable que múltiples combinacions dels factors esmentats tinguin un impacte en l’economia política dels països occidentals, el cert és que tot sembla indicar que han jugat un paper secundari i en tot cas menor que un altre factor, molt important i al que si ha de posar la màxima atenció.

I aquest no és un altre que el canvi tecnològic i el seu impacte sobre els models productius, en l’ocupació i en última instància, en la generació i distribució de rentes en economies avançades. Estem en aquests moments en una enorme transformació del mercat de treball. Sabem que aquest canvi es deu a la intervenció de la tecnologia en el tipus de funcions que fan els humans en l’entorn professional. Existeixen ja múltiples anàlisis que estimen el percentatge d’ocupació, i en el cas dels últims estudis de la proporció de funcions dins d’una ocupació professional seran desplaçades per la tecnologia. La majoria d’aquests estudis realitzats per la OCDE, la Oxford Martin School, el World Economic Forum o consultores internacionals estimen que el 50%  de professions poden desaparèixer en les properes dècades. El cert, es que entrem aquí en un entorn altament especulatiu, ja que són estimacions basades en múltiples factors, com la velocitat d’adaptació tecnològica, que es pot alterar amb el temps.

El que si sabem és que el desenvolupament tecnològic actual col·lisiona de manera directa amb les funcions que a dia d’avui desenvolupen els humans en el mercat de treball. Sabem també que aquest procés està produint una ràpida precarització dels treballadors, al afectar la renta nacional dirigida a les rentes del treball, i a la vegada aquest fet, alimenta un augment molt marcat de la desigualtat. Els grans beneficiaris d’aquest procés són els  tenidors de capital i en concret aquells emprenedors o inversors que són propietaris d’empreses en el sector tecnològic.

Com  ja s’ha descrit, la transformació tecnològica ha generat processos de canvi en l’àmbit polític i en el de la seguretat. Ha transformat també el model productiu i això ha produït tensions de naturalesa econòmica que estan alimenten moviments politics altament disruptius. A més a més, la tecnologia està alterant el mapa econòmic global i modificant la manera en com es distribueix el talent, la innovació i la prosperitat. Als inicis de la revolució digital es pensava que la tecnologia debilitaria el factor geogràfic al permetre una major mobilitat d’idees i de talent. El món seria pla i les cadenes de valor es construirien de forma dinàmica i sense fronteres. Per exemple,  un consultor podria connectar-se a processos productius des de qualsevol lloc, aportar valor, i després retirar-se o començar a col·laborar amb un altre client. La realitat és molt diferent, l’Economia Digital ha reforçat la centralitat del coneixement en l’economia i ha generat clústers o pols de coneixement clarament definits, com per exemple els més coneguts Silicon Valley, Cambridge (Massachusetts) o Shenzen-Hong Kong.

El cert és que no tot el coneixement viatja en l’espai digital. Existeix el que alguns denominen coneixement tàctic que no es desplaça geogràficament. El coneixement tàctic inclou, per exemple, saber practiques industrials concretes, o d’elements tècnics molt particulars que només tenen valor si s’intercanvien de forma recurrent en espais geogràfics petits i dins d’entorns intel·lectuals interdisciplinaris. Així, la realitat és que la revolució tecnològica ha reforçat la centralitat geogràfica.

Aquesta transformació té importants implicacions domèstiques ja que genera pols de prosperitat, i a la vegada regions senceres que es buiden de talent i d’oportunitats econòmiques, però també té importants implicacions globals, ja que es genera un nou àmbit de competència internacional: el del talent i la innovació.

Enllaços: 

http://www.icohweb.org/site/homepage.asp

https://www.who.int/occupational_health/healthy_workplace_framework.pdf

https://www.sahealth.sa.gov.au

https://www.ilo.org/global/topics/sdg-2030/

All session by Sra. Rosa Orriols