3. Els impactes econòmics, ambientals i socials en l’era de la robotització

3. Els impactes econòmics, ambientals i socials en l’era de la robotització

La nova revolució digital, anomenada 4.0,  sembla un factor determinant en el canvi en la distribució de la renta entre els factors de producció capital i treball. Des d’aquesta visió econòmica, els augments de productivitat queden vinculats al factor capital, a més estàn apareixen noves formes empresarials i models de negoci irruptius. No obstant, amb un món massificat, amb els recursos naturals sobreexplotats, i amb un model productiu on les emissions contaminants i els residus són considerats i acceptats com a danys col.laterals, aquests nous models tecnològics no semblen que vinguin a ajudar a solucionar el problema, sinó que s´intueix com una nova forma de capital més productiva i lucrativa sensen tenir en compte els impactes socials i ambientals que comportarà.

Poden utilitzar-se els robots per millorar el medi ambient en operacions arriscades i dures de restauració que només “ells” poden fer? Si bé és cert que la robotització obirà les portes a noves oportunitats i formes de fer, facilitant la vida de les persones, s´ha de veure si això també comportarà destrucció de llocs de treball i precarització dels que quedin, disminució de la renda disponible dels treballadors, eixamplant les desigualtats entre els que més tenen i els que menys, augmentat encara més la sobreexplotació de recursos i externalitats negatives. Una altre economia ha vingut per quedar-se i té a veure amb la robotització.

La doctora Carla Pérez Centennial Professor de la London School of Economics va fer una visita a la Universitat d´Econòmiques de Barcelona i va apuntar que els últims anys han estat de crisi intensa, generada en la seva base per una revolució tecnològica i industrial que ens ha aportat una sèrie de nous coneixements i tecnologies amb el denominador comú de les anomenades TIC. Aquesta digitalització ens transforma la manera en la qual vivim, consumim i produïm béns i serveis. Però fins a la data aquesta revolució ha estat desordenada, desigual i forçada, com sempre fan al principi les revolucions tecnològiques. I això és perquè la nova tecnologia i les seves aplicacions han corregut sobre un món i una cultura construïts per l’anterior revolució, analògica.

Cada vegada que hi ha hagut aquest distanciament de nova tecnologia sobre vell món, el procés ha acabat històricament en una bombolla financera i una crisi global, que ens porta, a la majoria, a tocar fons com a persones, organitzacions, sectors i societat, però hem sortit d’aquestes crisis amb una segona època de la revolució tecnològica, anomenada “època daurada”, en què col·lectivament som capaços d’estendre els beneficis associats a les noves tecnologies a la majoria de la societat, ara sí, de manera ordenada, reduint les desigualtats i involucrant a tots els agents socials i econòmics en aquesta transformació.

Actualment estem en una nova oportunitat, les noves tecnologies estan cridades a digitalitzar la nostra vida, el nostre consum i la nostra producció de béns, serveis i experiències. El nou estil de vida és radicalment millor connectat, més col·laboratiu i menys consumidor d’energia i recursos naturals. L’estratègia, un cop més, passa per desenvolupar, de manera ordenada, inclusiva i participada, una transició cap a les noves nocions de societat i economia. La nova vida digital ens ha d’aportar increments en la qualitat de vida de la majoria, un molt menor impacte sobre el clima i el planeta i, també, un creixement econòmic transversal a molts sectors, que generi ocupació per a tota la nostra població activa.

Aquesta nova versió d’activitat econòmica serà necessàriament compartida entre humans i robots (co-botización) i prioritzarà els serveis intangibles per sobre de la producció de béns tangibles.*

Proposem sessions de treball preparatòries per reflexionar sobre els costos ambientals i socials de la robotització i d´intel.ligència artificial. Quines externalitats negatives ambientals i socials podem intuïm i com i quina manera tenim de fiançar la contingència d’ aquestes externalitats. Ens preguntarem fins quin punt, la substitució entre capital i treball pot ser pal.liada per la introducció de la renda bàsica universal. Com s´han de valorar els riscos e incerteses? Robotització i inclusió social: oportunista per la “bona vida”?

La taula rodona estarà formada per tres empreses rellevants a l´era de la robotització que desde l´aspecte econòmic, ambiental i social explicaran com l´era de la robotització i digitalització están canviant els seus models de negocis. La taula estarà moderada per l´economista Josep Lladós Masllorens que amb una petita introducció per contextualitzar la nova era conduïrà a les empreses amb preguntes creant dinamicitat al debat.

(*)Extracte de l´article del 23 de juny de 2017 de Jordi García Brustenga

Sessió patrocinada

Presidenta: Sra. M. Àngeles Tejada, directora general de Public Affairs de Randstad España
Introductora: Sra. Ana Garcia, vicepresidenta segona de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Ponents: Sr. José Antonio González, CEO a Arquima

Sr. Daniel Lancho, director Tècnic i d’Operacions de KH Lloreda

Sr. Jordi Ros , responsable de projectes tècnics d’Innovació a Smart Client

Sr. Víctor Vicens, director Mèdic i cofundador d’Abi Global Healthcare

Moderador: Sr. Josep Lladós, professor agregat dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya

Comentaris i suggeriments