3. Salut i benestar de les persones en l’era de la robòtica i de la intel·ligència artificial

3. Salut i benestar de les persones en l’era de la robòtica i de la intel·ligència artificial

La Robòtica i l’Intel·ligència artificial (IA) han entrat en molts aspectes de l’atenció sanitària i hom preveu que els seus efectes poden ser amplis i disruptius.

La Robòtica ha entrat de ple en el Laboratori d’anàlisis clíniques on facilita que una mostra d’un teixit o líquid humà: sang, orina, femta, etc sigui analitzat sense intervenció humana. Potser l’aplicació mes espectacular de la robòtica en el terreny sanitari es la cirurgia robòtica, on el cirurgià pot fer intervencions quirúrgiques amb molta mes precisió gràcies al suport d’un robot. En el moment actual es el cirurgià qui opera amb l’ajut d’un robot, però en el futur serà possible que el robot operi de forma autònoma. La tercera aplicació de la robòtica en l’atenció sanitària ha estat en la rehabilitació. Un robot pot fer part de la feina d’un fisioterapeuta amb mes precisió i moltes mes vegades sense cansar-se, per tal que el malalt pugui recuperar el màxim de la seva capacitat funcional. A part d’aquestes funcionalitats que son de gran aplicació, s’estan experimentant projectes molt interessant en moltes àrees mèdiques, son remarcables algunes aplicacions en temes de salut mental.

La IA es molt útil en sanitat per a l’anàlisi de grans bases de dades i especialment per a contribuir a un aspecte fonamental de la medicina que es l’elaboració del diagnosi. El diagnosi d’un problema de salut es clau per orientar la teràpia, un mal diagnòstic fa inútil tota intervenció posterior. Per fer un bon diagnòstic es requereix l’estudi de d’informació que prové del malalt i la comparació amb les bases de dades que representen tot el coneixement mèdic acumulat i que s’amplia amb milions de documents  cada dia que passa. IBM ha desenvolupat un programa d’IA denominat Watson que li permet estar al corrent de tota la literatura mèdica actual i pot fer diagnòstics molt acurats. La informació del malalt prové de tres fonts de dades fonamentals, la història clínica que recull tots els estudis, analítiques malalties i contactes del pacient amb la sanitat, el seu ADN i l’anàlisi genètica del mateix i finalment en el cas dels malalts crònics les dades dels sistemes de monitorització: glucèmia en el cas dels diabètics. Una variant d’aquestes dades son les provinents dels “wearables” en persones sanes que permeten monitoritzar alguns paràmetres vitals. El maneig d’aquestes grans bases de dades: coneixement mèdic, història clínica, genètica i monitorització requereix aplicacions especifiques de bioinformàtica i tècniques de Big data. La utilització de dades genètiques per a afinar el tractament del malalt es denomina medicina de precisió, i ha tingut molt desenvolupament en oncologia i altres malalties on la genètica del malalt pot fer que un medicament sigui o no útil.

La sessió es centrarà en tres aspectes: el primer tema serà la visió global de cap on va el futur de la IA ; el segon tema serà la visió del professional sanitari sobre la cirurgia robòtica i com els robots estan canviant la forma de treballar dels cirurgians i en el futur la mateixa actitud quirúrgica; el tercer tema serà el punt de vista de l’economista de la salut sobre la medicina de precisió  i els efectes econòmics i socials de la mateixa.

Per problemes tècnics aliens al Col·legi aquesta sessió no va poder ser enregistrada

President: Dr. Jaume Aubia, president del Grup MED
Introductor: Sr. Lluís Bohigas, economista i membre de la Comissió d’Economia de la Salut del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Ponents: Sr. Joan Antoni Hueto, coordinador del Procés Quirúrgic de l’Àrea General de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron

Sr. Pere Ibern, Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra

Sra. Montserrat Alavedra, coordinadora de l’Àmbit de Salut de Bioinformàtics Barcelona (BIB)

 

Comentaris i suggeriments