4. Canvi tecnològic, pobresa i desigualtat: Necessitat d’un nou contracte social

27 oct. 2017
SESSIÓ 4
Sala Vivaldi II

4. Canvi tecnològic, pobresa i desigualtat: Necessitat d’un nou contracte social

L’existència de canvi tecnològic ha estat el factor clau per explicar l’enorme creixement en el PIB per càpita i la quasi generalitzada millora dels nivells de vida que ha experimentat el mon des del principi del segle XIX. Aquest procés de canvi tecnològic s’ha accelerat en els darrers anys amb la revolució digital i la introducció de processos d’automatització i robotització que permeten la substitució dels éssers humans en el procés productiu quan es tracta d’efectuar tasques repetitives o de computació estandarditzada.

Així doncs, un dels efectes a curt termini d’aquesta nova revolució industrial és la substitució dels treballadors de mitjana qualificació per màquines i ordinadors que poden fer les tasques que aquells desenvolupaven abans. Que aquesta substitució de ma d’obra sigui permanent o no és tema de controvèrsia. Ja en el segle XIX, el moviment luddita protestava per la introducció massiva de màquines en la industria però les seva visió pessimista sobre l’ocupació no es va confirmar amb els esdeveniments posteriors. Independentment de que es confirmin les actuals prediccions neo-luddistes, si que es pot afirmar que l’actual canvi tecnològic genera una polarització salarial on el treball altament qualificat, associat amb el pensament abstracte, rep remuneracions elevades i els salaris en el rang intermedi dels treballadors substituïbles pateix una davallada molt accentuada que pot desembocar, fins i tot,  en situacions de pobresa.

Son diverses les qüestions econòmiques que naturalment es plantegen davant del fenomen de canvi tecnològic. Per exemple, haurien de pagar impostos i contribuir a la seguretat social els robots? Cal canviar la regulació del mercat de treball en tot allò que té que veure amb la jornada laboral i l’organització de la producció? Quines mesures haurien d’adoptar les autoritats econòmiques per minimitzar els efectes negatius sobre la distribució dels ingressos motivats pel canvi tecnològic sense perjudicar l’eficiència econòmica?

A més a més, la introducció de la digitalització i la robotització dels processos productius ve acompanyada per profunds canvis en l’ús dels períodes de lleure, en els relacions humanes i en l’organització de la societat, els quals transcendeixen evidentment l’àmbit purament econòmic.

Per parlar d’aquests qüestions en aquesta sessió de la Jornada dels Economistes comptem amb dos ponents excepcionals, Per una banda, tenim al professor i investigador en Economia, Joan Ma. Esteban, que ens presentarà la seva investigació sobre els efectes del canvi tecnològic sobre la desigualtat econòmica. Per l’altra banda, tenim al periodista i filòsof Josep Ramoneda que ens aportarà una visió complementaria a la purament econòmica i que ens il·lustrarà sobre les conseqüències socials i polítiques del fenomen que estem considerant i ens aportarà les seves reflexions sobre la necessitat d’un nou contracte social que doni resposta a l’imparable procés de canvi tecnològic.

Per problemes tècnics aliens al Col·legi aquesta sessió no va poder ser enregistrada

President: Sr. Eduard Arruga, president de la Societat Catalana d’Economia
Introductor: Sr. Jordi Caballé, economista i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Barcelona GSE
Ponents: Sr. Joan Maria Esteban, economista i professor d’Investigació de l’Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) i de la Barcelona GSE

Sr. Josep Ramoneda, periodista i filòsof

 

Comentaris i suggeriments